Lliurament del Premi Claustre de Doctors i dels premis extraordinaris de doctorat

D'una banda, s'ha premiat Investigations in animal models of anti-NMDAR encephalitis, d'Anna García Serra, elaborada sota la direcció del professor Josep Dalmau, del Departament de Medicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. La recerca està dedicada a una malaltia rara, un tipus d'encefalitis autoimmune que afecta 1,5 milions de persones cada any i que presenta símptomes neuropsiquiàtrics com atacs epilèptics o dèficits de memòria, entre d'altres. Anna Garcia explica: «Les alteracions d'aquesta malaltia venen causades en gran part pels efectes dels anticossos específics contra NMDAR. Per tant, a la tesi volíem estudiar, en cas que aquesta encefalitis coincidís amb l'embaràs, si els anticossos podien arribar al fetus en desenvolupament a través de la placenta i al seu cervell i tenir alguna conseqüència patològica». «Una part de la tesi s'ha adreçat a demostrar una possible via de tractament, similar a la que s'utilitza en altres malalties en què els anticossos també són un agent patològic clau», continua.

D'altra banda, ha rebut el premi Vertebrats postmessinians de Mallorca i Eivissa (Illes Balears, Mediterrània occidental): descripció, origen i extinció d'espècies, d'Enrique Torres Roig, codirigida per Pere Bover i Josep Antoni Alcover, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà de la Facultat de Ciències de la Terra. «La principal aportació d'aquesta tesi ha estat l'obtenció i la descripció d'un conjunt de vertebrats fòssils insulars de Mallorca i d'Eivissa que eren desconeguts», explica Enrique Torres. Es tracta de fòssils de fa uns cinc milions d'anys entre els quals hi ha, per exemple, un ratolí o un hàmster gegant (Apodricetus darderi). «Una de les grans sorpreses va ser la descoberta d'unes petites vèrtebres entre materials d'excavacions executades entre els anys vuitanta i noranta; ho recordo amb molta il·lusió perquè va significar descobrir un taxó nou (una classificació zoològica): es tracta d'un escurçó nan que vam descriure com una subespècie nova, Vipera latasei ebusitana», apunta Torres.

Així mateix, s'ha atorgat un accèssit a Javier Anta Pulido, per la tesi doctoral Historical and conceptual foundations of information physics, dirigida per Carl Hoefer, del Departament de Filosofia, de la Facultat de Filosofia. Es tracta d'una recerca àmpliament pluridiscliplinària. Javier Anta explica que a la tesi combina «mètodes filosòfics amb mètodes històrics, alhora que la temàtica de la recerca comprèn disciplines de les ciències naturals (física estadística, física de forats negres...) i de l'enginyeria (teoria de la comunicació, teoria algorítmica de la computació, etc.)».

Finalment, s'han lliurat dos diplomes de reconeixement. Un és per a Silvia Panarello, per la tesi Photoswitchable allosteric ligands to modulate metabotropic glutamate receptors, coodirigida per Amadeu Llebaria i Xavier Gómez, del Departament de Química Biomèdica, i amb el tutor Vicente Marchán, del Departament de Química Inorgànica i Orgànica, de la Facultat de Química. L'altre diploma de reconeixement és per a Carlos Femenías Ferrà, per la tesi Las razones de la forma. La obra de Rafael Sánchez Ferlosio, coodirigida per Jordi Gracia i Domingo Ródenas, del Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació, de la Facultat de Filologia i Comunicació.

En aquesta convocatòria s'han presentat 202 candidatures al Premi Claustre de Doctors, que distingeix tesis doctorals que representen una aportació rellevant en el camp del coneixement humà i per al progrés de la ciència. Moltes de les recerques premiades ja han estat reconegudes pels tribunals de les facultats amb el premi extraordinari de doctorat, atès que es tracta de recerques de gran qualitat.

El Claustre de Doctors de la UB va néixer el 26 de gener de 1996 amb la voluntat de reunir els doctors d'aquesta universitat i promoure el reconeixement no tan sols científic, sinó especialment social i laboral, dels títols de doctorat. Així mateix, es proposa fomentar les activitats culturals i de recerca de la Universitat i difondre l'experiència i els avenços científics i professionals dels seus membres. En l'actualitat, el Claustre té més de 1.500 membres i facilita el contacte d'aquests investigadors amb persones de diversos àmbits de coneixement que els darrers anys han fet treballs excel·lents.