Parlament de Catalunya - Comunidad Autónoma de Cataluña
Parlament de Catalunya - Comunidad Autónoma de Cataluña
03/11/2021 | News release | Distributed by Public on 03/11/2021 11:08
El Parlament de la tretzena legislatura es constituirà demà i elegirà el nou president o presidenta i la resta de membres de la Mesa
El Parlament de la tretzena legislatura es constituirà demà, 12 de març, i elegirà el nou president o presidenta i la resta de membres de la Mesa en una sessió plenària que començarà a les deu del matí i que per primer cop no es farà al Saló de Sessions, sinó a l'Auditori del Palau del Parlament, per poder garantir la presència de tots els diputats i diputades en un mateix espai complint les mesures sanitàries establertes a causa de la Covid-19.
La jornada s'emetrà en directe pel Canal Parlament a partir de les 8:15 h, en aquest enllaç, i inclourà els moments previs i posteriors a la sessió. El president, Roger Torrent, serà rebut en arribar al Parlament per la formació de gala del Cos de Mossos d'Esquadra, que li retrà honors per última vegada. La sessió constitutiva també s'oferirà amb traducció simultània en llengua de signes catalana.
La sessió constitutiva, convocada pel vicepresident del Govern en substitució del president, Pere Aragonès, tindrà lloc l'últim dia en què és possible fer-la dins del termini establert per llei, i serà la primera en què participaran els diputats de la nova legislatura.
També serà el primer ple des de fa un any al qual podran assistir presencialment tots els diputats de la cambra. L'última sessió de la passada legislatura amb l'hemicicle al complet va ser la del 4 i el 5 de març de 2020, ja que tots els plens posteriors s'han fet amb el format reduït d'una vintena de diputats presencials, a causa de la pandèmia.
El canvi temporal d'emplaçament de l'hemicicle a l'auditori per constituir la nova cambra i elegir el màxim òrgan de govern del Parlament permetrà l'accés simultani de tots els diputats de la tretzena legislatura respectant les limitacions de distància, aforament, ventilació, neteja i desinfecció.
El Parlament de la legislatura que ara comença, sorgit de les eleccions del 14 de febrer, està format per 33 diputats del Partit dels Socialistes de Catalunya, 33 d'Esquerra Republicana de Catalunya, 32 de Junts per Catalunya, 11 de Vox, 9 de la Candidatura d'Unitat Popular - Un Nou Cicle per Guanyar, 8 d'En Comú Podem - Podem en Comú, 6 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania i 3 del Partit Popular.
Tots 135 diputats i diputades han accedit ja a la plena condició de parlamentaris, en haver complert els requisits establerts per fer-ho: presentar al Registre General del Parlament la credencial expedida per l'òrgan corresponent de l'Administració electoral; fer la promesa o el jurament de respectar la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia de Catalunya; presentar una declaració de les activitats professionals, laborals o empresarials que exerceixen i dels càrrecs públics que ocupen, i també una declaració de béns, que ha de detallar el seu patrimoni.
Serà la cambra més paritària de la història, finalment amb 65 diputades, que representen gairebé la meitat (concretament el 48,1%) dels 135 escons del Parlament.
Auditori adaptat per al Ple
L'Auditori del Parlament, on només hi podran ser els diputats, s'ha condicionat per acollir aquesta sessió, amb cent trenca-cinc cadires separades entre si, dos passadissos centrals, una taula presidencial elevada per als membres de la Mesa i una tarima per a l'urna en què s'hauran de dipositar els vots. Els diputats, que hauran de portar almenys una mascareta de tipus quirúrgic, accediran gradualment a la sala a partir de dos quarts de deu, i s'asseuran ordenats per partits i de manera que s'evitin al màxim els encreuaments als passadissos durant les votacions.
L'Auditori és la sala és on es fan habitualment els principals actes institucionals de la cambra, com ara el lliurament de la Medalla d'Honor. Aquest espai havia estat un dels patis de l'antic arsenal de la Ciutadella, i es va transformar en auditori l'any 2003, amb una cúpula de vidre tallat obra d'André Ricard, amb l'escut de la Generalitat. El terra també dibuixa l'escut de la Generalitat, i les balconades i els finestrals són els originals de Pere Falqués, que va adaptar l'edifici d'arsenal a palau reial l'any 1889.
També a causa de la pandèmia, hi haurà pocs convidats a seguir la sessió, i ho hauran de fer des de dues sales habilitades amb pantalles de televisió.
Com és habitual des de l'inici de la pandèmia, tothom que accedeixi al Palau del Parlament s'haurà de sotmetre al control de temperatura per mitjà de càmeres termogràfiques o de termòmetre sense contacte, i dur mascareta.
Inici de la sessió i Mesa d'Edat
La sessió constitutiva començarà amb la lectura del decret de convocatòria per part del secretari general, que tot seguit convidarà els membres de la Mesa d'Edat a ocupar els llocs corresponents a la taula presidencial. Aquesta mesa presideix la sessió constitutiva fins que no s'elegeix la de la legislatura, i la integren el diputat més gran d'entre els presents, que la presideix, i els dos més joves, com a secretaris.
El president de la Mesa d'Edat serà el diputat Ernest Maragall (78 anys), d'ERC, que ja va ser-ho en la constitució de l'anterior legislatura; els secretaris seran Alberto Tarradas (24 anys), de Vox, i David González (26 anys), del PSC.
El president d'edat declararà oberta la sessió i els secretaris llegiran la relació dels diputats electes.
Les votacions
A continuació, començaran les tres rondes de votacions per elegir els set càrrecs de la Mesa: la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries, en aquest ordre. Aquestes tres votacions es fan per mitjà de paperetes, en què els diputats han d'escriure en tots els casos un sol nom, i dipositar-les a l'urna preparada amb aquesta finalitat. En cada votació, els membres de la Mesa d'Edat van llegint per ordre alfabètic els noms dels diputats perquè emetin el vot; els de la Mesa d'Edat són els últims a votar.
En la primera votació s'elegeix el president o presidenta del Parlament. Cada diputat escriu un nom a la papereta, i surt elegit el diputat o diputada que obtingui la majoria absoluta, és a dir, el vot de com a mínim 68 dels 135 diputats. Si no s'assoleix aquesta majoria, s'ha de repetir la votació entre els dos que han aconseguit més suport, i surt elegit qui obté més nombre de vots.
La segona votació és la de l'elecció de les dues vicepresidències. Els diputats escriuen també un sol nom a la papereta, i surten elegits els que, per ordre correlatiu, obtenen més vots. Aquesta fórmula s'aplica també en la tercera votació, corresponent a l'elecció de les quatre secretaries. També en aquest cas, els diputats escriuen un sol nom i són nomenats, per ordre correlatiu, els que obtenen més vots.
En cas d'empat en l'elecció de la presidència, les vicepresidències o les secretaries, s'ha de repetir la votació; si la paritat persisteix després de quatre votacions, es considera elegit el candidat del grup amb més diputats.
Un cop fetes totes les votacions, els elegits hauran d'ocupar el seu lloc a la Mesa. Tots set es posaran les medalles d'honor del Parlament, un símbol distintiu dels membres de la Mesa: la del president, en categoria d'or, i la dels vicepresidents i secretaris, en categoria d'argent. Finalment, el nou president o presidenta s'adreçarà a la cambra i declararà constituït el Parlament de la tretzena legislatura.
Foto de la nova Mesa i traspàs entre presidents
El nou president o presidenta del Parlament i la resta de membres de la Mesa pujaran tot seguit al Saló de Sessions, on es faran la foto oficial situats dempeus als llocs respectius.
A continuació, el nou president o presidenta es trobarà al despatx d'audiències amb el president sortint, Roger Torrent, que, com és tradició, li farà el traspàs simbòlic del càrrec lliurant-li la carta que el darrer president a l'exili, Francesc Farreras i Duran, va enviar des de Mèxic l'any 1980, cinc dies abans que se celebressin les primeres eleccions al Parlament restablert, a qui en fos el primer president, per explicitar que renunciava al càrrec, passava el relleu al nou president i donava suport a la Generalitat restablerta.
Un cop acabada aquesta reunió, el nou president o presidenta sortirà del Palau perquè la formació de gala del Cos de Mossos d'Esquadra li reti honors per primera vegada.
El nou president o presidenta haurà de comunicar la constitució del Parlament al cap de l'Estat, al president de la Generalitat en funcions i a les presidentes del Congrés dels Diputats i del Senat, respectivament.
Des del restabliment del Parlament, el 1980, n'han estat presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015), Carme Forcadell (2015-2017) i Roger Torrent, que ho és des del 17 de gener de 2018.
Funcions de la Mesa
La Mesa és l'òrgan rector col·legiat de la cambra, actua sota la direcció del president o presidenta i representa el Parlament en els actes a què assisteix. Entre altres funcions, correspon a la Mesa qualificar els escrits i els documents d'índole parlamentària i declarar-ne l'admissió o la inadmissió a tràmit; decidir-ne la tramitació; adoptar les decisions que requereixen les tramitacions parlamentàries en cas de dubte o llacuna reglamentària, i adoptar les decisions i mesures que requereix l'organització del treball parlamentari.