Parlament de Catalunya - Comunidad Autónoma de Cataluña

03/05/2021 | News release | Distributed by Public on 03/05/2021 11:06

El Parlament de la tretzena legislatura es constituirà el divendres 12 de març

El Parlament de la tretzena legislatura es constituirà el divendres 12 de març, a les deu del matí, segons el decret de convocatòria de la sessió constitutiva de la cambra que avui ha signat el vicepresident del Govern en substitució del president de la Generalitat, Pere Aragonès. En aquest ple, que inaugura la legislatura, s'elegiran els set càrrecs de la Mesa: la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries.

Per primer cop a la història, aquest ple no es farà al Saló de Sessions, sinó que es trasllada a l'Auditori del Palau del Parlament a causa de les mesures de contenció de la Covid-19 i per poder garantir la presència en el mateix espai de tots els diputats. Aquesta decisió ha estat acordada per la Mesa de la Diputació Permanent, atenent les prescripcions tècniques del Pla territorial de protecció civil de Catalunya (Procicat) i seguint les recomanacions de l'equip tècnic dels departaments de Salut i Interior.

Així doncs, l'Auditori farà de saló de sessions amb cent trenta-cinc cadires separades entre si, dos passadissos centrals, una presidència elevada per als membres de la Mesa i un espai central on se situarà l'urna on els diputats hauran de dipositar les paperetes per a l'elecció dels set membres de la Mesa.

Aquest canvi temporal d'emplaçament permetrà l'accés simultani, i en un sol espai, de tots els diputats de la tretzena legislatura respectant les limitacions de distància, aforament, ventilació, neteja i desinfecció. Correspondrà a la Mesa de la tretzena legislatura decidir si manté que l'Auditori aculli també el debat d'investidura del president o presidenta de la Generalitat.

Com és habitual des de l'inici de la pandèmia, tothom que accedeixi al Palau s'haurà de sotmetre al control de temperatura per mitjà de càmeres termogràfiques o de termòmetre sense contacte. L'ús de la mascareta és obligatori dins del Palau. A l'Auditori només hi podran accedir els diputats i la mascareta que portin haurà de ser, almenys, quirúrgica.

Accés a la plena condició de diputat
La sessió constitutiva és la primera en què participaran els diputats elegits a les eleccions del 14 de febrer: 33 del Partit dels Socialistes de Catalunya, 33 d'Esquerra Republicana de Catalunya, 32 de Junts per Catalunya, 11 de Vox, 9 de la Candidatura d'Unitat Popular - Un Nou Cicle per Guanyar, 8 d'En Comú Podem, 6 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania i 3 del Partit Popular.

Per poder participar en aquesta sessió, els electes han d'haver adquirit la plena condició de parlamentaris, cosa que assoleixen complint aquests requisits: presentar al Registre General del Parlament la cre¬dencial expedida per l'òrgan corresponent de l'Admi¬nistració electoral; fer la promesa o el jurament de respectar la Constitució espanyola i l'Estatut d'autono¬mia de Catalunya; presentar una declaració de les activitats professionals, labo¬rals o empresarials que exerceixen i dels càrrecs pú¬blics que ocupen, i també una declaració de béns, que ha de detallar el seu patri¬moni.

Mesa d'Edat
La sessió constitutiva s'inicia amb la lectura del decret de convocatòria a càrrec del secretari general, que tot seguit convida els membres de la Mesa d'Edat a ocupar els seus llocs. Aquesta mesa presideix la sessió constitutiva fins que no s'hagi elegit la de la legislatura, i la integren el diputat més gran d'entre els presents al ple, que la presideix, i els dos més joves, també d'entre els presents, en qualitat de secretaris.

Segons els resultats de les eleccions, el president de la Mesa d'Edat serà el diputat Ernest Maragall (78 anys), d'ERC, que ja va ser-ho en la constitució de l'anterior legislatura, i els secretaris seran Alberto Tarradas (24), de Vox, i David González (26), del PSC.

Un cop han ocupat els seus llocs, el president de la Mesa d'Edat declara oberta la sessió i després els dos secretaris llegeixen els noms dels diputats electes proclamats per les juntes electorals. A continuació, es faran les votacions per elegir els set membres de la Mesa de la tretzena legislatura.

Les votacions
L'elecció dels membres de la Mesa es fa en tres votacions successives: una per a la presidència, una per a les dues vicepresidències i una altra per a les quatre secretaries. Totes les votacions es fan dipositant cada diputat una papereta en una urna. En cadascuna de les votacions els membres de la Mesa d'Edat van llegint per ordre alfabètic els noms dels electes perquè emetin el seu vot, i els tres diputats de la Mesa d'Edat són els últims a fer-ho.

La primera votació és per elegir el president o presidenta del Parlament. Cada diputat ha d'escriure un sol nom a la papereta, i surt elegit el diputat o diputada que obtingui la majoria absoluta, és a dir, el vot favorable de com a mínim 68 dels 135 diputats. Si cap candidat no assoleix aquesta majoria, s'ha de repetir la votació entre els dos diputats que han aconseguit més suport, i és elegit el que obté més vots de tots dos. La segona votació és per elegir les dues vicepresidències. Cada diputat ha d'escriure també un sol nom a la papereta, i surten elegits els que, per ordre correlatiu, obtenen més vots. Aquesta fórmula s'aplica també en la tercera votació per a l'elecció de les quatre secretaries. També en aquest cas, els diputats escriuen un sol nom a la papereta i són nomenats, per ordre correlatiu, els que obtenen més vots.

En cas d'empat en l'elecció de la presidència, les vicepresidències i les secretaries, s'ha de repetir la votació, i si la paritat persisteix després de quatre votacions es considera elegit el candidat del grup amb més diputats.

Abans d'acabar la sessió, els elegits han d'ocupar el seu lloc a la Mesa i, a continuació, el nou president s'adreça a la cambra i declara constituït el Parlament de la nova legislatura.

Des del restabliment del Parlament, el 1980, n'han estat presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015), Carme Forcadell (2015-2017) i Roger Torrent, que ho és des del 17 de gener de 2018.

El nou president o presidenta ha de comunicar la constitució del Parlament al cap de l'Estat, al president de la Generalitat en funcions i a les presidentes del Congrés dels Diputats i del Senat, respectivament.

Consultes i investidura
Un cop constituït el Parlament, s'obre un termini de deu dies hàbils en què el president de la cambra ha d'obrir consultes amb els partits amb representació parlamentària per proposar un candidat o candidata per ser investit president de la Generalitat i convocar el ple d'investidura, que ha de començar dins aquest termini de deu dies hàbils, és a dir, en aquest cas com a molt tard el 26 de març.

Per ser investit en primera votació, el candidat necessita el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, el vot favorable d'un mínim de 68 dels 135 diputats. Si no assoleix aquest suport, pot sotmetre's dos dies després a un segon debat i una segona votació en què per ser investit en té prou amb la majoria simple, és a dir, amb més vots a favor que no en contra.

Si tampoc és investit en segona votació, per poder convocar un altre debat d'investidura, el president de la cambra ha de fer una nova ronda de consultes amb els grups i tornar a proposar un candidat, que pot ser el mateix que ja s'ha sotmès a la investidura o un de nou.

Les votacions per elegir el president de la Generalitat s'han fet sempre pel sistema de votació pública i per crida, en què cada diputat ha de dir en veu alta 'sí', 'no' o 'abstenció'.

Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació no és elegit cap candidat, la legislatura es dissol automàticament i es convoquen noves eleccions de manera immediata perquè es facin cinquanta-quatre dies després de la convocatòria.

Els presidents de la Generalitat des del 1980 han estat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2015), Carles Puigdemont (2016-2017) i Quim Torra (2018-2020).