En record del professor Francisco Rico

Ens ha deixat l'estimat professor Francisco Rico, Catedràtic de Literatures Hispàniques Medievals de la UAB des de 1972, un dels últims grans mestres de tots els filòlegs dels últims cinquanta anys i figura rellevant de les humanitats, tant en l'àmbit espanyol com en l'internacional, i el magisteri del qual va enriquir el nostre Departament de Filologia Espanyola. Fonamentalment filòleg i historiador de la literatura -i sempre, també, excel·lent escriptor-, va exercir com a tal amb un grau d'encert i d'originalitat que el van convertir en model per als estudiosos de totes les disciplines humanístiques. Va treballar especialment sobre la literatura llatina i romànica de l'Edat Mitjana, l'humanisme renaixentista, la novel·la, el teatre i la poesia del Segle d'Or, i la història de les idees; però els seus tres grans centres d'atenció i on més fructífera ha estat la seva contribució van ser Petrarca, el Quijote i l'ecdòtica.

La seva rica i variada tasca intel·lectual inclou des de treballs estrictament textuals i filològics fins a estudis filosòfics i històrics. Amb igual afany, preparació i originalitat es va enfrontar a obres llatines i neollatines, espanyoles, italianes, franceses o catalanes. Aquest domini de la literatura, la història i la cultura el va portar, eventualment, a conrear una sort de comparatisme enriquit per la seva enorme documentació, original i al marge de les escoles a l'ús. Aquesta independència de criteris li va permetre redactar interpretacions perspicaces i suggestives d'obres d'art de totes les èpoques, perquè es va caracteritzar per una capacitat poc comuna per a apreciar la continuació i coincidència de tradicions culturals; per a la troballa de ressons i antecedents, emmarcats críticament; per a traçar la història d'una cultura substancialment unitària, però cronològica, lingüística i espacialment articulada. No va ser menor la seva aportació al camp de la història de les idees, especialment centrada en l'eclosió de l'humanisme a Espanya.

En un pla paral·lel, es va ocupar que els resultats de la recerca especialitzada es transferissin amb rigor filològic i aconseguissin arribar de manera accessible i profitosa al gran públic, en forma de primoroses edicions de clàssics espanyols de totes les èpoques. Així va néixer i continua avui la que és tinguda per la millor col·lecció de clàssics en llengua espanyola: la «Biblioteca Clásica» de la Real Academia Española, que s'havia iniciat el 1993 com a «Biblioteca Clásica» a l'editorial Crítica, de Barcelona. Tres generacions d'universitaris i batxillers, en fi, han après a assaborir els clàssics i els moderns a través dels 18 volums de la seva Historia y crítica de la literatura española.

Va rebre molts i merescuts honors, que il·lustren el prestigi i la presència activa del professor Francisco Rico en l'àmbit nacional i internacional: membre de número de la Real Academia Española (1986), la British Academy (1992), la Accademia dei Lincei (2000), ), la Académia das Ciéncias de Lisboa (2000), la Accademia della Crusca (2003), la Académie des Inscriptions et Belles-Lettres (2006) y Commandeur dans l'Ordre des Palmes Académiques de France (2009). Va ser investit doctor honoris causa per les universitats Federico II de Nàpols (1992), Burdeus (1994), Valladolid (1996) i Bolonia (2016). Va rebre el Premi Internacional Menéndez Pelayo (1998), el Premi «Provincia de Valladolid» (1998), la Distinció de la Generalitat de Catalunya (2001), el Premi Nacional de Recerca Menéndez Pidal en Humanitats (2005), i els seus equivalents a Itàlia (Natalino Sapegno, 2006, i De Sanctis, 2016) i a Mèxic (Alfonso Reyes, 2013).

La revista Ínsula, la més difosa de l'hispanisme arreu del món, li ha dedicat recentment un número monogràfic (coordinat per Gonzalo Pontón i Fernando Valls) en el qual es fa balanç de la seva trajectòria i la seva significació.

La intel·ligència, afecte i generositat intel·lectual del professor Rico deixen una petjada inesborrable en tots nosaltres, perquè a més va ser un entranyable amic, que va saber transmetre la passió per l'estudi, amb el rigor i la precisió amb què sempre ha treballat i ens ha imbuït als seus alumnes. Descansi en pau.

Guillermo Serés Guillén